Cal·ligrama BCN

Serveis culturals

Departament d’especulacions, Jenny Offill

“Si es trenca alguna cosa, intenta arreglar-ho. No es limita a pensar com d’insuportable és que les coses no deixin de trencar-se, que un no pugui escapar de l’entropia.”

offill-departament-despeculacionsQuan és l’hora de construir la graella de lectures per a les tertúlies, es lliura una batalla interior on es debaten molts títols, molts noms i moltes procedències. Tens en ment els tertulians i avances els seus pensaments sobre els llibres, com si fos el tràiler de la propera temporada.

A vegades saps que aquella proposta els desafiarà, els desconcertarà i no els acabarà de fer el pes, però l’acabes incloent, perquè la narrativa contemporània no és homogènia –tampoc ho és l’experiència lectora- i cal llegir de tot per conèixer les diverses tendències i, poder-les, perquè no, criticar, posicionar-te, saber del cert què és el que t’agrada i què no.

Vam encetar el curs amb una lectura breu, però no per aquest motiu simple: Departament d’especulacions, de la Jenny Offill. És molt perillós llegir les crítiques abans de passar de la portada o sovint també durant la lectura. Poden crear en el lector un sentiment d’ambivalència entre allò que realment pensa i la voluntat d’entendre aquella obra segons les lloances que ha vist escrites en diferents mitjans.

No feia massa havíem llegit Mare i filla de la Jenn Díaz, una novel·la que també ens presenta una història que no conté aventures ni acció trepidant sinó que ens endinsa en la vida d’uns personatges que ens podien sonar familiars en un marc plenament quotidià. Però entre la Jenn Díaz i la Jenny Offill hi ha un gran abisme.

No es reproduiran en aquestes línies tots els comentaris que van sorgir al llarg de la tertúlia, perquè aquí rau el secret i la gràcia d’assistir al club, però sí que deixo el pòsit de les nostres especulacions, seguint la filosofia dels dos personatges principals de la història.

La fragmentació del text és percebuda pel lector com un obstacle. Penetres en la ment d’una dona que no saps com es diu, però en comptes de trobar-te un pensament fluït, com el de Mrs Dalloway, que salta d’un tema a un altre, sense previ avís, en un flux de la consciència que no s’atura, t’enfrontes a diferents peces d’un trencaclosques que sembla que mai encaixarà.

En aquesta història no s’hi entra, s’hi cau en espiral, perquè no és lineal ni contínua. Vas donant voltes obsessivament al voltant de l’interrogant que causa la crisi vital a la protagonista, una dona, professora d’escriptura creativa a la universitat, mare i esposa. La pregunta és molt clara: I ara què?  Ara que ja ha renunciat a ser un monstre de l’art, serveix d’alguna cosa lamentar-se? Ara que el seu marit ha tingut una aventura, segueix tenint sentit aquesta relació? Ara pot traçar altres plans de vida? Ara pot triar? El passat és el substrat de tota la novel·la, però sempre justifica el present, que és el que s’alça com a determinant.

No busquis l’encaix de cada peça, perquè l’obra és més aviat un trencadís, un palimpsest de diverses i breus epifanies, sentències sàvies que només es poden obtenir de la pell dels anys, de l’experiència vital. Són idees que a vegades ens podem repetir interiorment per veure si queden impreses en la memòria.

asleep-erwin-blumenfeld

“Asleep” · Erwin Blumenfeld

Sí, nosaltres inconscientment ens narrem i aquest motiu sembla amagar-se en la forma del text. La memòria és com un relat que anem construint, de manera parcial, ja que conté buits, parts més opaques, excèntriques, que només tenen sentit en certes coordenades del temps.

L’estructura avança seguint la mateixa evolució d’una relació amorosa. S’inicia amb l’idil·li de la joventut, continua amb la plenitud del matrimoni i els fills, fins que s’esdevé la crisi que farà perillar el mapa vital que fins ara la protagonista havia traçat.

El toc original d’Offill és enllaçar l’escrutini obsessiu sobre el seu marit, amb l’observació i experiència còsmica, presentada a través d’una història que li encarreguen escriure com a negre literària. Hiparc vol catalogar totes les estrelles amb la mateixa ànsia amb què ella vol identificar i entendre cadascuna de les parts de la seva constel·lació familiar.

Més que domèstica, es podria dir que és una novel·la molt humana, en què la protagonista és alhora forta –perquè resisteix- i vulnerable –perquè s’afecta-, i està esgotada, irada i profundament desesperada.

Potser la indigestió que pot crear en el lector rau a confondre una història quotidiana amb una història petita, minúscula. Però si penses que el denominador comú de la literatura és l’estudi de les relacions humanes, dels nostres sentiments, reaccions i pensaments al llarg de la història, consideraràs que desentrellar aquest teixit pot ser tan complex com intentar comprendre l’univers.

Només són especulacions, però potser el teu destí no està escrit als astres, potser has de deixar de contemplar el cel buscant respostes i començar a llegir-te entre línies.

Hem llegit:

OFFILL, Jenny. Departament d’especulacions. Barcelona: Ara Llibres, 2016.

Properament comentarem:

lee-ves-i-aposta-un-sentinella

Vols més informació sobre les tertúlies? Clica aquí.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: