Cal·ligrama BCN

Serveis culturals

Miralda MADEINUSA al MACBA

Quan trepitges el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el rectangle blanc inundat de la llum del Raval, pots tenir la sensació d’estar en un llenç immaculat on qualsevol acció encara és possible. Aquest paisatge nivi és el punt de partida perquè s’esdevingui qualsevol pensament, i alhora és el laberint més perfecte, ja que en la blancor es multipliquen els possibles camins a traçar, que amaguen sorpreses a cada tomb. Però sobretot cal adonar-se que aquest espai intricat és un organisme viu, que va prenent diferents formes, de manera que l’experiència del visitant serà sempre única.

La taula amb les estovalles immaculades de la instal·lació Food Situation for a Patriotic Banquet [1972/2010], que et trobes abans d’entrar a la primera sala, es fon en l’entorn, preparant-te per l’analogia que esdevindrà més visible a mesura que avancis en el recorregut ꟷtotes les peanyes de les instal·lacions són taulesꟷ.

La mostra s’estén sobre la superfície arquitectònica com un banquet en el qual se serveix un menú degustació de les accions, projectes i instal·lacions desenvolupats per Miralda als Estats Units, dels anys setanta als noranta.  Aquesta visió entra en sintonia amb una concepció de l’art vist com una experiència que es digereix i que, passant pel tamís de l’espectador, es transforma. Així doncs, tant en les instal·lacions de Miralda, com en els rituals gastronòmics, té lloc una metamorfosi. Aquesta esdevé patent en el “Banquet Patriòtic”, podràs contemplar una vanitas real aplicada a cada nació: la descomposició de vuit plats d’arròs que simbolitzen la deconstrucció de les identitats entre les fronteres polítiques.

Sovint la lectura simbòlica de la instal·lació es revela de forma natural, sense que tu, com a visitant, hagis d’indagar massa. Però aquest caràcter tan suggeridor no només ve donat pel contingut que s’exposa, que és també plàsticament estètic, sinó per la seva encertada disposició en l’espai museístic. El MACBA ha sabut atorgar la preeminència i individualitat a cada espai, projecte o instal·lació, de manera que el visitant els va tastant per separat, deixant que s’impregni el gust de cadascun al paladar, fins que s’orquestren tots en una mena de sinestèsia final.

La primera sala dedicada a les accions que tenen lloc als carrers de Nova York i als projectes que va materialitzar a Miami com el restaurant Bigfish Mayaimi [1996-1999] és el llindar que serveix com a base per assaborir els ingredients que articulen l’art de Miralda: la perspectiva crítica, l’acció, la presència d’aliments com a reflex d’identitats i cultures, i el cromatisme aplicat al menjar. Seguint aquesta línia, comprovaràs que no és un artista reclòs al seu habitacle, sinó que supera aquests murs, fins al punt que es podria dir que a vegades els carrers novaiorquesos es converteixen en el seu taller, l’escenari per als seus actes performatius i de denúncia, com la desfilada Movable Feast, del 1974. És a través de vídeos projectats, vitrines amb material documental, peces dels projectes realitzats, que et pots apropar a aquests esdeveniments.

Breadline

L’anterior espai fa patent l’existència d’un compromís social i una connexió real amb l’entorn, que fa que en els seus treballs hagin participat artesans de diferents àmbits: des de comerciants de la novena avinguda de Nova York, el 1974, fins als integrants del gremi de forners de Barcelona, en el cas de la present exposició. D’aquesta manera, posa de manifest que l’art forma part de la realitat, l’integra a la quotidianitat i al cos, com qualsevol altre aliment essencial.

Aquesta última idea queda subratllada amb Breadline [1977], un monumental mur de llenques de pa de motlle de colors plans i brillants, que fan al·lusió a la fam i a la supervivència, a la política i a les guerres, al poder i al temps. El pa pot transcendir en aquesta instal·lació com a símbol universal: forma part de l’alimentació més bàsica i és un element compartit entre cultures, per la qual cosa la cua de la Gran Depressió del 1929, a la qual fa referència aquesta línia, és també extrapolable a altres corrues de gent i a altres èpoques. Se supera l’anècdota i la poètica, que pren el pa exposat sota aquest perfil, per llençar missatges en diverses direccions. El mateix passa amb Wheat & Steak [1981] o Gold Taste, dos vessants d’un projecte enfocat a mostrar, amb una certa ironia, la festa de la collita i els sacrificis dels animals, simbiosi representada en la carrossa dels Tri-Uni-Corn.

Texas TV Dinner

Breadline va ser concebuda en acció, ja que van ser les Rangerettes del Kilgore College les qui van començar a construir-la, al Contemporary Arts Museum de Houston. Després era el públic qui havia d’ingerir trossos d’aquesta peça artística, complint amb l’esperit actiu que demana l’art de Miralda. Aquí, tot i que la frontera de pa regna a la sala com una línia divisòria que la travessa, coronada per dos pols amb la bandera de Texas i els dos condiments bàsics ꟷel sucre i la salꟷ, que s’intercalen, l’aproximació al projecte és més testimonial que participativa. Però no en tots els casos serà així, com es pot comprovar més endavant. Al mateix espai, la sèrie de Macarroni Landscape desafia la coneguda simbologia dels colors, ja que els significats atorgats a cadascun responen a un ventall cultural divers, a semblança de la Vídeoinstal·lació Texas TV Dinner, que posa en escena possibles àpats, incorporant el so de cada cuina.

Macaroni Landscape

Honeymoonproject

I de l’evidència de la diversitat, es passa al diàleg intercontinental o transoceànic a través d’una de les seves iniciatives més celebrades, Honeymoon Project [1986-1992], integrada per una sèrie d’accions pròpies i alienes, que juntament amb les instal·lacions que s’exposen, conformen el plat fort del banquet artístic proposat al MACBA. És una celebració nupcial entre dues ciutats que es representen a través de dos monuments icònics: l’escultura de Cristòfol Colom al Port de Barcelona i l’estàtua de la Llibertat de Nova York. El casament entre els dos continents, que actualment necessiten imperiosament aquestes antenes per comunicar-se, conté diversos rituals ꟷun dels quals gira al voltant d’una taulaꟷ com el prometatge, la cerimònia o el viatge, tots ells presents amb diferents peces molt eloqüents. En aquest cas, Miralda, seguint l’esperit d’altres treballs anteriors, va actuar com a catalitzador d’un projecte que es va anar estenent entre diferents col·lectius o públics, esdevenint co-creadors del resultat que s’exposa.

Tant lloable és la tasca arqueològica de recuperació i reconstrucció de la memòria que ha fet el museu, a través de l’arxiu que el mateix Miralda va posar a la seva disposició, com l’activació de l’experiència artística en el cas de l’última sala. Endinsant-se en l’atmosfera reproduïda d’El Internacional Tapas Bar & Restaurant, amb les taules, les làmpades, la barra de còctels i la paret dàlmata,  el visitant pot apreciar com aquest establiment va crear precedent per tal que l’art penetrés en la gastronomia, creant un sabor nou que de bon gust viuràs si t’apropes al MACBA. El divendres i dissabtes pots degustar un dels còctels que Miralda i Montse Guillén servien al mític restaurant freqüentat per personatges com Robert De Niro o Andy Warhol.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Abril 2, 2017 by in Actualitat, Art, Barcelona, museus, Recomanem and tagged , , , , , , , .
%d bloggers like this: