Cal·ligrama BCN

Serveis culturals

Mites de la literatura australiana

Naveguem avui per la Terra Australis Ignota, rodejada per l’Índic i el Pacífic, molt després que deixés de ser ignota -desconeguda- per un holandès (Willem Janz) que va veure la seva costa a la llunyania, per primera vegada el 1606.

No va ser fins més de cent anys després que, James Cook, navegant per la costa est d’Austràlia, la va anomenar Nova Gales del Sud. Després d’aquestes expedicions, va néixer com a colònia penal del Regne Unit, després de la independència de la resta de colònies al continent americà.

Aquesta Terra Australis primigènia, era un territori de contrastos, poblat per descendents colons i aborígens, pobles autòctons que transmetien les seves històries oralment. Al nord d’Austràlia, a l’anomenada Terra d’Arnhem, parlaven del Temps del Somni, una època durant la qual els ancestres es movien pel territori donant forma al país, transformant-se en un gran nombre de criatures i creant cançons.

Pintures com aquesta, sobre escorça, representen animals, personatges i històries mítiques d’aquest Temps del Somni.

Les primeres històries escrites, però, arriben molt més tard, ja al segle XX, quan es despertava una autèntica consciència històrica. Les primeres paraules sobre paper van venir en forma de poemes, com el d’Andrew Barton Paterson, “Waltzing Matilda”, que es va convertir en l’himne no oficial del país, sonant en cada esdeveniment important, com els jocs olímpics que es van celebrar a Sidney (2000).

Pamela Travers

Segurament ja haureu tastat les lletres australianes sense adonar-vos-en, ja que alguns personatges que ens han arribat des d’aquelles terres són tan coneguts com la Mary Poppins. La dona acompanyada d’un paraigües, amb una imaginació desmesurada que Walt Disney va portar a la pantalla, és una adaptació d’una novel·la de l’escriptora Pamela Travers (pseudònim de Helen Lyndon). No obstant això, com passa amb la majoria d’adaptacions de Disney -ja vam escriure sobre el cas de la sireneta-, la Mary Poppins al llibre no era ni dolça ni conciliadora, sinó absolutament l’antítesi. A més a més, el personatge està inspirat en una mainadera que també anava sempre enganxada a un paraigües i era somniadora, però vestia com si fos d’una altra època, i es mostrava reprimida i molt poc amigable.

 

El arca de Schindler (1982)

Per un altre cantó, pel·lícules tan destacades com La lista de Schindler, d’Steven Spielberg, també prové d’una novel·la australiana, de Thomas Keneally, amb un títol similar: L’arca de Schindler.

 

 

 

 

Però Patrick White (1912-1990) ha estat l’únic australià que ha col·locat la literatura entre la llista dels Nobel (1973), amb la seva narrativa simbòlica i psicològica. Alguns dels seus títols són: El árbol del hombre, El carro de los elegidos i El centro de la tormenta, però per acabar, us deixem unes línies de Tierra Ignota (1957):

 

 

Existe la posibilidad de que en el interior de este continente exista un verdadero paraíso, un vergel. Nadie puede hacer afirmaciones concretas sin exponerse al ridículo. Ahora bien, yo, señor Voss, me inclino a creer que todo lo que usted logrará descubrir será un puñado de negros, muchas moscas y una extensión de terreno semejante al fondo del mar. Esa es mi modesta opinión.

[…]

̶ ¿Ha paseado usted por el fondo del mar, señor Pringle?­ ̶  inquirió el alemán.

̶ ¿Eh? ¿Qué? ­ ̶  preguntó aquél ̶ . No nunca. No le comprendo, la verdad.

Los ojos del sorprendido sr. Pringle, sin embargo, parecían haberse hundido en simas de estupefacción que nada tenían que envidiar a las abismales.

̶ Yo tampoco ̶  continuó Voss ̶ . Excepto en sueños, por supuesto. Esa es precisamente la razón de que me sienta fascinado por la perspectiva que se me ofrece. Ni siquiera si me enfrento con un inmenso territorio arenoso me sentiré defraudado.

Al club de lectura hem llegit una novel·la sobre un altre autor australià, Markus Zusak. Heu llegit La lladre de llibres? Què en penseu?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Abril 2, 2017 by in Curiositats, Literatura and tagged , , , , , , .
%d bloggers like this: