Cal·ligrama BCN

Serveis culturals

La Pedrera d’Amat

introAmunt el teló!

L’estiu ve acompanyat, com cada any, de propostes culturals que ens fan venir aigua a la boca, com ara els festivals de teatre i la seva invitació a sortir de casa per veure com s’aixeca un teló. A Barcelona, però, ja fa mesos que un espai que no és un equipament teatral pròpiament dit  n’està aixecant/obrint uns quants, de telons. Es tracta de la sala d’exposicions de la Fundació Catalunya-La Pedrera on, fins el 16 de juliol, Frederic Amat, artista multidisciplinar d’àmplia trajectòria, ens convida a endinsar-nos en el seu prolífic i seductor  món creatiu amb una picada d’ullet a l’experiència escènica, molt lligada a la seva trajectòria.

Zoòtrop és, a més del títol de l’exposició, una obra única en tres actes. Aixecat, doncs, el primer teló, disposat l’attrezzo, muntades les bambolines, encesos els focus, només queda saciar la nostra impacient mirada de la mà de l’artista-autor-actor a través del seu desbordant imaginari. A la manera de pròleg, en clara conversa amb l’espai expositiu, ens dóna la benvinguda Pedra, testimoni d’una acció en streaming duta a terme el 2012 de forma conjunta  amb el poeta Arnaldo Antunes, el qual dóna veu als traços d’Amat alhora que aquest dibuixa  la paraula del poeta.

ZoòtropA continuació, ens sorprèn una claror inèdita a la sala expositiva: hem entrat a  l’àmbit que dóna nom a la mostra, Zoòtrop*, en referència a la màquina estroboscòpica formada per un tambor circular amb uns talls a través dels quals es pot veure una sèrie de dibuixos que, en girar, creen la il·lusió de moviment. Aquí es torna a establir un diàleg entre la mostra i l’espai gaudinià que l’allotja: les finestres s’han obert de bat a bat, de manera i la llum juga amb l’espai a la manera d’un zoòtrop. L’espai,  intervingut per a l’exposició, és sorprenentment blanc, agradablement diàfan. Només uns subtils envans de malla, quasi transparents, evoquen la distribució primitiva de part de la casa de la senyora Segimon de Milà, ara habitada per vuit peces ceràmiques negres que són, segons l’artista,  recipients de memòria.  Contingut i contenidor en simbiosi per recuperar records, artefactes per combatre l’oblit.**

ForjaSeguint pel laberint circular concebut per Amat i Miquel Adrià, el comissari de la mostra, arribem a un altre teló que serveix de pantalla per a la projecció de Forja (2011), videocreació a partir d’un tràveling que ressegueix les baranes que Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol van crear per als balcons de La Pedrera.  Un pas à deux senzill,  hipnòtic i proper al gest cal·ligràfic de l’artista, que esdevé un homenatge a tot l’edifici.

IMG_5180Un cop creuada la pantalla/teló, entrem en l’espai íntim d’Amat, amb una tria personalíssima de peces, sovint art trobat***, que han romàs en l’entorn privat de l’artista i a les que ens apropem amb una lleu sensació de voyeurisme.  L’artista es defineix com a pintor, però com ja hem vist, la  relació que estableix amb el món el porta a crear obres amb una concepció oberta de la pintura, abastant molts altres llenguatges i disciplines.  Una estona davant de l’audiovisual creat per a la commemoració del 25è aniversari de la mort de J.V. Foix, on les mans del mim Nico Baixas ens fan ‘veure’ el poema Una rosa amb un ganivet al pit… al  compàs de la veu del poeta, ens en donen una idea.

El pas al següent àmbit el fem travessant ja no un teló vertical, sinó un de zenital: Carabanchel torna a ser un tràveling que ens parla de memòria, aquest cop de la xarxa de protecció d’una galeria de la presó ja obsoleta sobre la que els ocupes van llençar el mobiliari de les cel·les.

ProjectesI ja a l’últim àmbit, catorze projectes per a espais públics, que Amat ha pogut executar o no, ens interpel·len i ens fan ampliar el nostre camp de visió:  dades prèvies, referències, apunts, proves, assajos, croquis del procés creatiu, making of i peces del resultat final es despleguen perquè celebrem, amb aquell punt d’excitació que ens susciten els reptes i les subversions,  una kermesse del fet artístic, amb l’art aplicat i l’arquitectura -també la de Gaudí- fan d’amfitrions.

Ja sortint, mentre baixem les escales, aixequem la mirada per comprovar com Penjoll, un encàrrec per a una casa de la Rambla de Catalunya, s’ajusta com anell al dit al pati interior de La Pedrera. Quasi màgia.Penjoll

*el giny també va ser conegut com a daedalum, en al·lusió a l’arquitecte grec creador del laberint de Creta i inventor de les imatges humanes i animals dotades de moviment, Dèdal.

**Amat diu que són crisàlides i que ben aviat, abans no acabi la mostra, veurem la metamorfosi. Caldrà estar atents!

***equival a les expressions objet trouvé o ready-made: art creat a partir d’objectes que normalment no es consideren artístics i que tenen una funció mundana

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on Juny 27, 2017 by in Actualitat, Art, Barcelona, Recomanem and tagged , , , , , , , .

Navegació

%d bloggers like this: