Elles també maten, DDAA | Hem llegit

Advertim les ànimes sensibles que aquí es fa apologia dels crims i dels delictes LITERARIS.

A l’abril, al club de lectura vam inaugurar els “Cara a cara” amb autors i autores que anirem convidant sovint per gaudir de l’experiència de compartir el nostre debat entorn d’un llibre amb els seus responsables, per saber una mica més sobre el procés d’escriptura de l’obra, sobre els seus referents i sobre les anècdotes que planen entre línies, que tant ens agraden als lectors, xafarders de mena.

En aquesta primera trobada, vam tenir el plaer i l’honor de comptar amb Anna Maria Villalonga i Maria Carme Roca, acomodades com a bones reines de la negror en dues butaques senyorials per parlar-nos d’Elles també maten, una de les propostes de Llibres del Delicte, una petita editorial de recent creació dedicada al gènere negre-criminal en català.

Anna Maria Villalonga i Maria Carme Roca

D’entrada, hem de dir que aquesta trobada neix de l’entusiasme, en primer lloc el de Marc Moreno, l’editor del delicte que ens va oferir la possibilitat de poder comptar amb elles, i per un altre cantó, el de les mateixes protagonistes de la vetllada, entregades als lectors i il·lusionades amb aquest projecte fet realitat, un recull de relats ben negres nascuts de tretze plomes femenines. Totes elles pertanyen a escriptores actuals que reviscolen a Catalunya un gènere amb noms tan consagrats arreu del món com Patrícia Highsmith, Donna Leon, Alicia Giménez Barlett, Asa Larsson o Agatha Christie, entre d’altres.

Ens explicaven que un cop en Marc Moreno va llençar la proposta a l’Anna Maria Villalonga, la responsable del recull, la resta d’autores s’hi van sumar engrescades. Algunes van treure alguns textos del calaix que no havien tingut ocasió de veure la llum i d’altres es van col·locar les ulleres fosques i es van posar a escriure. Amb poc temps van tenir el resultat a les llibreries, un fruit que ja va per la segona edició.

És un llibre heterogeni format per un calidoscopi de veus que apunten sense escrúpols al lector i el mantenen interessat fins que torna a veure el groc de la contraportada. Destaquen alguns temes recurrents com el maltractament o l’abús present en els relats “El dia que vaig perdre el món de vista”, “Nit d’aniversari”, “De vegades, l’atzar” o “Un mort a la cuina”; les trames d’interessos, en “L’assassinat de la venedora de cupons” o “El segrest”; la presència d’una certa comicitat o de sàtira i la voluntat de jugar amb els tòpics del gènere.

Les dues autores ens van confessar el major dels seus crims: haver gaudit d’allò més creant els seus personatges i engruixint la malla de la seva història. Però els seus relats també compartien alguns trets. Subvertien els arquetips que habiten la literatura negra, apropant-se a figures que recordaven més aviat els personatges de Patricia Highsmith, a Guy i Bruno, aquells dos estranys en un tren que planejaven intercanviar-se els assassinats. Les dues saben posar-se el lector a la butxaca dibuixant uns personatges que sedueixen o embruixen al lector, ja sigui per la seva sinceritat, en el cas d’ “Uns bons veïns” o per la marca d’un passat traumàtic, parlant de “De vegades, l’atzar” que ens fa justificar els seus actes encara que siguin moralment qüestionables.

 A “Uns bons veïns” es produeix una estranya fusió entre el bé i el mal a mesura que devorem els paràgrafs, perquè el lector ja no sap on posicionar-se. Quan se’ns expliquen les circumstàncies vitals de cada personatge se’ns descobreix que, en realitat, la veritable víctima no és la persona assassinada sinó la que té al costat, que queda finalment alliberada. Per això arribem a entendre el personatge, a considerar-lo fins i tot entranyable, o potser més proper a nosaltres?

En aquestes línies se’ns imposa un mirall, que es materialitza en el conte de Susana Hernández. L’home és bo o dolent per naturalesa?, discutien Hobbes i Rousseau. Són les circumstàncies que el corrompen? Són les paraules de la monja del relat d’Anna Maria Villalonga, que ressonen a la ment de la protagonista, el motor del mal? «No serveixes per a res, inútil. Mai no faràs res a la vida», «no serveixes per a res, inútil. Mai no faràs res a la vida», «no serveixes per a res, inútil. Mai no faràs res a la vida».

Qualsevol de nosaltres podria cometre un crim? Highsmith creia que sí, que tots podríem ser Guy o Bruno, estar en una banda o altra de l’espill. Deixant de banda un debat inacabable, el que ens queda clar és que la literatura negra-criminal entreté, sí, però també ens planteja preguntes, indaga en el més profund de l’ésser humà, una espècie per continuar investigant.

De moment, nosaltres ja vam obrir en canal alguns dels relats i en vam sentir el batec, no explicarem més detalls per no ferir l’expectativa de propers lectors. Volem acabar agraint tant la presència de les autores com la de tots els que vau participar en el club de lectura, perquè gràcies a vosaltres va ser possible.

El mes següent hem llegit… La llarga vida de la Marianna Ucrìa, de Dacia Maraini.

---

Empunyen la ploma…

Anna Maria Villalonga: filòloga catalana i hispànica, professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona. Combina la tasca de recerca sobre el teatre català amb la de divulgació i investigació sobre el gènere negre-criminal. És una apassionada d’aquest gènere, fet que es demostra als blocs que escriu un d’ells titulat a “L’ombra del crim”.

Maria Carme Roca: historiadora i filòloga, autora de més d’una quarantena de novel·les tant per a adults com per al públic infantil i juvenil. Guanyadora de diversos premis i coneguda per novel·les amb tant de ressò com Barcino, El Monestir proscrit o la publicada recentment, L’Enigma colom.